En els propers mesos, tant Vilafranca com tota la nació, encararà decisions polítiques que han de marcar d'una manera determinant el nostre futur. De l'actitud que els nostres polítics hi adoptin se'n derivaran les accions de govern que han de permetre'ns avançar en la construcció del país des de l'assumpció de la nostra identitat nacional i de la seva realitat territorial.
Conscients que la nació comença al propi territori, la Comissió Onze de Setembre del Penedès vol proposar als candidats a les properes eleccions municipals un seguit de compromisos que, al nostre entendre, haurien d'assumir les respectives formacions polítiques. Des d'una inconfusible posició de defensa del territori i de la seva realitat cultural i històrica, l'assumpció pública d'aquests compromisos serà la garantia d'un desig compartit de fer passos decidits en la construcció d'una nació sobirana.
Aquests compromisos ens han d'ajudar, també, a definir amb claredat quin model de futur per a Vilafranca i la comarca assumeix cada una de les formacions que concorren a aquestes eleccions.

És per això que demanem als candidats un COMPROMÍS clar, públic i inequívoc, que es concreta en el següents punts:

1. La defensa sense vacil·lacions de la Vegueria Penedès.

Perquè volem decidir com ha de ser el nostre territori, els serveis públics i les infraestructures, els recursos públics en general, l'atenció a la ciutadania, necessitem ser una veu pròpia i no una veu al servei de les voluntats dels governants metropolitans. Volem reforçar les realitats naturals, històriques, econòmiques i socials de les nostres comarques i volem un compromís cap a les demandes manifestades en aquest sentit per ens comarcals i locals, ajuntaments, entitats i ciutadans arreu de les comarques que configuren la Vegueria Penedès.

2. Una aposta clara per un desenvolupament de Vilafranca sostenible i proporcionat al creixement dels serveis i les infraestructures.

Les ciutats que pateixen un creixement urbanístic desmesurat i accelerat s'allunyen de qualsevol plantejament possible de sostenibilitat. Les ciutats insostenibles pateixen serveis col·lapsats i perden progressivament la qualitat de vida. Vilafranca es troba en aquest procés, per això és necessari el compromís dels governants per desenvolupar el planejament urbanístic aprovat l'any 2003, de manera sostinguda durant els propers 16 anys, i no en els propers dos anys. És l'única manera d'assegurar una societat cohesionada, uns serveis de qualitat i dignes que donin resposta a les necessitats reals de la població de Vilafranca.

3. L'exhibició d'orgull comarcal com a hereu d'una realitat social, cultural i històrica i com a contraposició a la dissolució en un àmbit metropolità barceloní.

La pertinença a una realitat comarcal no ha de ser presentada com a antítesi de la modernitat i del cosmopolitisme.
La identitat d'un poble només pot construir-se sobre l'assumpció del seu passat i l'estimació al llegat dels qui l'han bastit al llarg dels segles.
Cal doncs el compromís de preservar la nostra identitat comarcal com a garantia de la continuïtat de la nostra història, de les nostres tradicions i de la riquesa d'un Penedès forjat amb esforç i tenacitat.
Només des del respecte al territori es pot construir una nació plena i cohesionada.

4. La defensa del territori concretada en la protecció i recuperació del seu patrimoni històric, agrícola, ecològic i paisatgístic.

Vilafranca encara disposa d'un patrimoni natural fora de la ciutat molt valuós; els conreus, els boscos i bosquines, i les dues rieres que creuen el municipi. Un territori sobre el que s'ha assentat el nostre passat, teixint la història fins als nostres dies. Paisatge, equilibri ecològic, patrimoni històric ... si volem que siguin realitats cal un compromís ferm per la seva recuperació i protecció; si no, l'estarem relegant, com fins ara, a un pur testimoniatge. Res més lluny d'una realitat actual i viva.

5. Una exigència màxima en l'ús social de la llengua catalana.

Cal l'exclusivitat de la llengua catalana a tots els nivells de l'administració i en tots els seus canals de comunicació interns i externs.
Cal també que s'evidenciï el compromís amb la Llei de Política Lingüística i en l'exigència del seu compliment a l'hora d'adjudicar serveis i llicències d'activitats a la Vila.
Alhora, cal un suport explícit, operatiu i econòmic, a les activitats que es duguin a terme per impulsar l'ús social de la llengua catalana. Especialment, cal la consolidació dels procediments d'integració de les persones vingudes de fora del nostre país per tal que s'hi prioritzi l'aprenentatge de la llengua i se'n fomenti el seu ús.

6. La defensa sense ambigüitats del dret del poble català a decidir lliurement el seu estatus nacional i a exercir, si així ho decideix, el dret a l'autodeterminació.

La nació catalana mai no ha renunciat al dret a l'autodeterminació com a expressió de la voluntat de decidir el seu futur col·lectiu. Un dret, reconegut internacionalment, que tant la legislació espanyola com la francesa li han negat fins ara.
Cal doncs, encara, un compromís clar perquè la reclamació d'aquest dret es faci des de les institucions, tant locals com comarcals, d'una manera ferma, nítida i sense ambigüitats.

7. L'assumpció inequívoca de la unitat de la nació i de la seva llengua.La defensa de la nació catalana passa pel reconeixement de la seva unitat territorial, històrica, cultural i lingüística.

L'assumpció dels Països Catalans com a marc de referència nacional ha de marcar les accions de recuperació cultural i política que s'iniciïn des dels municipis. Cal, doncs, desterrar el regionalisme que ens trosseja i endegar polítiques de col·laboració, a tots nivells, amb els diferents territoris del nostre país fent així visible la realitat cultural i històrica que se'ns vol fer oblidar.

8. La utilització preeminent dels símbols nacionals.

Pel seu caràcter cohesionador exigim un compromís en la utilització i dignificació dels símbols nacionals com a eines de construcció del nostre imaginari col·lectiu. La bandera, els himnes i les festes nacionals dels Països Catalans han de tenir el reconeixement i la dignificació exigibles pel seu caràcter simbòlic i representatiu de la nostra nació. Des dels nostres ajuntaments cal el compromís de fer explícita l'assumpció d'aquesta realitat nacional.

9. El reforçament de la integració cultural i lingüística de la immigració, tant la recent com la passada, des del respecte a la intimitat multicultural.

Cal un compromís inequívoc a l'hora de vetllar perquè els immigrants que han arribat a la nostra terra trobin les eines que els permetin d'integrar-se a la nostra societat d'una manera plena. Que sigui la llengua catalana la llengua exclusiva d'acollida i que se'ls faci coneixedors de la nostra història i tradicions. Només així s'aconsegueix la integració necessària per tal de cohesionar-nos socialment i d'avançar nacionalment.

10. El reforçament dels canals de participació de la societat civil des de la transparència i la pluralitat, refusant el tutelatge i la utilització partidista d'entitats i organismes municipals.

Incentivar la participació dels ciutadans en els afers municipals que els afecten és un deure de l'administració. Cal però, millorar el model de participació i avançar en aquelles propostes que aprofundeixen en els conceptes de democràcia participativa, oferint als ciutadans l'opció de participar, de manera vinculant, en les decisions més importants de la gestió del municipi, les que configuraran el model de ciutat per als propers anys.

 

Comissió Onze de setembre del Penedès
Vilafranca del Penedès, abril de 2007